Ja

Estimat diari,

A vegades tinc ganes de plorar, de plorar i traure tot allò que hi ha dins meua. Tota la resignació, indignació i substantius que, com d’altres, tenen en comú la impotència davant d’una sèrie de sentiments col·lapsats en la meua ment. Tots els dies me’ls passe divagant i pensant en la nefasta realitat que m’acompanya en el meu seguit de dies. La meua família, la meua situació d’amics tan incomprensible i la imperfecció de la meua parella. A vegades, quan se m’hi aglutinen en el meu cap i esdevenen únics allà dins pense: per què?

Aleshores, tinc ganes de plorar.

Estime com a ningú eixa personeta el nom de la qual no vaig a esmentar. Ell esdevé un pilar bàsic en la meua persona, una relació idealitzada pel meu subconscient que em fa continuar endavant vers els problemes familiars diaris i la mancança d’amistats que hi ha en la meua vida. Quan aquest pilar trontolla em torne dèbil. La feblesa s’apodera de mi i no puc fer una altra cosa que queixar-me per fóra i entristir-me per dins.

Llavors, també tinc ganes de plorar.

La qüestió interessant de tota aquesta problemàtica és que JA no plore... De fet, tinc una necessitat immesurable de fer-ho però ja, no puc.

I, a causa d'això, tinc ganes d'entendre.

Veo y veré.

El mundo no se controla. Explota. Explota el orgullo y explota el egoísmo.

La gente ha perdido el valor, la ética. 
Veo actos impresionantes y pensamientos ahogados en las mentes de ciertas personas que juegan con la vida y la felicidad de los demás. 
Veo el sinfuturo al que algunos llaman "futuro".
Veo que la llama que ilumina la vida solo alcanzan su calor unos cuantos.
Veo que nada ya tiene solución.

Chupito.

Los momentos espeluznantes, aquellos que te dejan en estado de shock, aquellos que te muestran la realidad más clara y más llana de la nuestra sociedad, de aquello que nos rodea. 

[...]


Mi poesia nunca entró en un nivel de conocimiento ajeno por mi clara obsesión hacia la "perfección", los versos que dan a entender tu interioridad y tus deseos. No veo la necesidad de darlo a conocer a aquellos que especulan con ellos y los envían a la nada o al lugar más secreto como es el de la popularidad. 

Sorpresas bailan por mi cabeza dando cantos de alegría o tristeza supuestamente alcanzada. No, eso no existe, pero sientes algo. El sentimiento de poder que nunca nadie supo y que tienes en tu interior hacia algo. Ese sentimiento oscuro que nunca debería de existir y un ser humano se monta solo.

La locura es mi fiel compañera. Fiel compañera de aquellos que como yo piensan locuras como ésta.
La locura la tiene poca gente.


[...]


Triste hipocresía la mía aún sabiéndola. Maldita frase, maldito ser humano. Siempre pensaré que aquello venía arraigado de mi "otro tiempo" que es como lo llamo yo a lo anterior al cambio. Conforme pasa el tiempo se va quemando todo aquello, por que al fin y al cabo, todo se acaba perdiendo. Una vez halla perdido todo aquello... ya no existirá ese deseo de posesión inexistente. Brindaré con un chupito de alcohol dichas perdidas que hagan más alcanzable la superación como persona y mental. Brindaré con ese alcohol penetrante y fogoso, ése que alterará mi sistema nervioso y le dará vida, como el paso del tiempo la dará a la muerte. Brindemos, BRINDEMOS!






"Y el vaso se acabó, el día terminó..."








~~SEMPRE ... ENDAVANT ! ##






BY;Laww.

Mai moriran.

Cada segon passa destruint tots aquells que ja han marxat.
Cada moment és un còmplice més en l'oblit dels passats.
Desitges mantenir-los, almenys els de bon gust, però tens por a perdre-los pel camí. Desitjaries tindre una caixeta, en el més profund de tu mateixa, per a no perdre-los. Agafar-los només en els somnis, racó de la irrealitat i del vici, de la por i de la felicitat.

happiness

a voltes, gaudir de la vida costa poc.

a voltes, donar mil voltes i arribar sempre al mateix lloc no és coincidència.

a voltes, descobrir té dóna la vida, d'altres té la lleva una mica.

a voltes, sents que voles però el vol dura poc, a voltes l'ocell acompanyant a soles et donava pivotades per l'esquena només, t'agradaria tindre un vol més tots els dies.

a voltes, fas i no fas i quan fas voldries no fer i viceversa.

a voltes, canvia la teva visió, ja no penses de la mateixa forma, però no... simplement era una petita anada de cap, com solem dir. No?

M'encanten els dies de somriures i de reflexions, no hi ha res millor en aquesta vida que trobar respostes i trobar, trobar, trobar...

Dóna ànims, satisfacció i dóna més orgull de seguir cap endavant.

Cada dia, una cosa diferent, colló! què hi ha millor que això? què hi ha millor que descobrir tantes coses i associar-ho tot per tal d'aplegar al teu món perfecte i imperfecte a la vegada? <3

Plorar és bo, sí. Sobretot quan hi ha motius. Hi ha gent que plora, que plora per res. Hi ha gent que plora, plora per tonteries. Tot material.

Tu que plores amb raó, mai t'arrepentisques d'això.

Que la vida en el fons és bonica, és bonica si trobes la manera d'adaptar-te a ella, és bonica quan li agarres i no et controla, si tu l'agafes i l'agafes ben forta.

Laww

PROU

Continuen caient les bosses transparents que mullen el carrer,

continuen xafant una terra que no té amo, que no té cor,

continuen xafant la terra dels dominats i dominants,

ja no fa falta que que el diga més. És.

el conformisme es la pitjor droga d'aquesta societat 

que li agrada molt això de veure nens del tercer món

despullats i els ossos a la pell marcats des del seu sofà

molt còmode dir un parell de frases com que vols que es 

canvie i després no actuar

molt fàcil és queixar-se d'unes reformes d'un partit polític al qual

,anteriorment, tu has votat.

depriments són tantes coses...

canvia-ho, sí tu ets l'únic que pot, canvia-ho

demostra'm la teva valentia i crida, CRIDA BEN FORT

que les coses d'un dia per a altre no es canvien

ni d'un any per a altre, lluita, LLUITA BEN FORT

que a lo millor ens tancaran, però no ens podran callar.

MAI.

la comprensió, la força optimista de la joventut farà que es moga el món, per això, jove inconformista, continua endavant i mou la salvació de la nostra societat.

/LAWW

Möns

Sé que tinc molt de temps, sé que em queden terrorífiques i meravelloses experiències per viure, sé que vaig a conèixer molta gent aquest nou any i sobretot aquest últim que es desvaneix en fulles del meu diari i també sé que em queda a molta gent per conèixer al llarg de la meua vida.


No he de preocupar-me per tota eixa gent que passa en la teua vida "de pas" i no et fa res ni de bo ni de mal perquè simplement, passen, com acció d'un destí al qual podem anomenar incert, infinit i inexistent.





Simplement, continuem endavant, amb el somriure més gran de tots, el qual et faça sentir unes de les millors persones del món, corregisc ... del meu petit món. :)







/Laww